La veritat més ferotge és la que no fa ombra.

El Vol de l'Àliga i el Refugi de les Paraules Hi havia una vegada, en una vall envoltada de records, una jove que va créixer amb un nom que li ballava a la memòria com una cançó antiga. Era el nom d'una teixidora de paraules, algú que escrivia versos i que, sense saber-ho, ja era la brúixola del seu destí. Aquell nom flotava en les converses de les tardes d'adolescència i provocava el somriure d'un amic estimat que, amb el temps, passaria a vigilar-la des de les estrelles. El

L'alquímia de l'esquerda: L'escriptura com a pulsió a la intempèrie La poesia no ha estat mai un simple refugi decoratiu; és una trinxera cavada amb les ungles. Un llenguatge d'urgència per desxifrar els abismes de la condició humana. Per a aquells que habiten la polaritat extrema, el vers no és una eina terapèutica, és un bisturí. És l'únic estri capaç de donar cos a les tempestes que els devoren de portes endins. Aquest text furga en l'esquerda on xoquen la lletra i la foll

Gènesi de l'esquerda: Deixar de ser la musa per empunyar la ploma Em dic Kika. Tinc 37 anys i visc a la intempèrie. Durant molt de temps, vaig cometre l'error preciós i letal de cedir la meva història. Vaig ser la inspiració, el "resguard" i el tresor a les pàgines d'altres persona. Vaig construir un imperi de cristall on he dibuixat refugis on estimar semblava un acte d'invencibilitat. Però els imperis col·lapsen quan qui els ha de sostenir s'acovardeix davant la seva pròpi